En un planeta de l'Univers hi havia un marcià anomenat Plaqui. En Plaqui es pensava que podia volar però en realitat vivia en un planeta que era invisible. Aquell planeta era l'arma més poderosa de tota la galàxia perquè era invisible i ningú ho sabia. Un dia, en Plaqui estava esmorzant i mentre menjava un tros de roca que havia trobat al terra li van passar pel cap una colla de preguntes:
-D'on sóc?
-On visc en realitat? Potser visc en un tomàquet, en un gra de sal, en una llimona o bé en una taronja.
En Plaqui no en tenia ni idea d'on vivia realment i com que volia saber com era el seu planeta se li va ocórrer una idea:
-Ja sé què faré! Podria tirar un pot de pintura sobre el meu planeta i així veuria clarament de que està fet i com és. Però, d'on treuré la pintura? Si aquí no tinc res de tot això!
-Ja ho tinc! Correré molt ràpid, saltaré i així arribaré al planeta del costat que crec que es diu Terra.
I així ho va fer. Va fer un salt i de cop i volta es va trobar al bell mig de la Terra. Un cop allà no sabia cap on havia d'anar, així que va preguntar-ho a una nena que seia en un banc:
-Escolta, no t'espantis. Sóc en Plaqui i vinc d'un altra planeta. Necessitaria trobar un pot de pintura. Saps on la puc trobar?
La nena en veure'l es va espantar una mica però tot i així li va dir que anés cap a la plaça que allà hi havia la botiga del senyor Josep i que segur que trobaria el que buscava. I així ho va fer.
En Plaqui va arribar a la botiga i va entrar a dins. De darrera al taulell va sortir el senyor Josep. Era un home molt simpàtic i li va dir:
-Hola noi, què necessites?
En Plaqui li va demanar si tenia pintura.
-Sí que en tinc, i molta -va dir en Josep. Però m'has de dir de quin color la voldries.
En Plaqui no sabia el color que volia així que se'n va emportar uns quants de diferents (vermell, blanc, verd,...). Li va donar les gràcies, va sortir de la botiga, es va arrencar a córrer i va fer un altra salt que va arribar de nou a casa seva.
Un cop va ser a casa seva va agafar els pots de pintura, els va obrir i va llençar la pintura contra el seu planeta. Tots els colors de pintura es van barrejar de tal manera que semblava que hi hagués l'Arc de Sant Martí. En Plaqui es va posar molt content perquè no havia vist mai res d'igual. Va adonar-se que el seu planeta no tenia color. Havia resolt el misteri i ara ja sabia més coses de casa seva. Va decidir que volia que el seu planeta tingués color perquè era molt més bonic i va tenir una idea. Va pensar que tornaria anar a la Terra a comprar més pintura, pintaria els planetes veïns i d'aquesta manera aconseguiria molt més color a l'Univers.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte s'ha acabat.